Homenatge a Arnau Puig: l’home amb qualitats

Homenatge a Arnau Puig: l’home amb qualitats

Intervenció de Ferran Mascarell, conseller de Cultura

Dijous 13 de desembre de 2012

Palau de La Virreina

Quina gran lliçó estimat Arnau. Quina gran lliçó de cultura, d’humanitat i de catalanitat la que hem rebut de tu al llarg d’aquesta jornada d’homenatge.

L’hem rebut indirectament a través dels teus amics i de les coses que han dit de tu. La rebem en la magnífica exposició dedicada a la teva persona a La Virreina[1]. Però sobretot l’hem rebut directament de tu: dels teus pensaments, de les teves accions, de les teves actituds.

 Per damunt de tot, estimat Arnau, vull afegir que per a mi ets la representació més genuïna entre nosaltres de l’home contemporani amb qualitats.

Pensant en tu, mentre preparava aquestes reflexions d’homenatge, em va venir al cap insistentment una novel·la que vaig llegir fa molts i molts anys i que em va deixar una forta empremta. Es tracta de L’home sense atributs[2] de Robert Musil. Com tu saps, aquella magnífica narració retrata de forma implacable la desorientació d’una societat burgesa europea immersa en una profunda crisi de valors. És una impressionant al·legoria sobre la dissolució d’un món, que analitza des d’una perspectiva moral, filosòfica i cultural la crisi de la raó científica, la pèrdua d’identitat de l’home europeu contemporani, les raons de la caiguda de l’imperi austrohongarès (la Kakània d’Ulrich) i el paper de l’intel·lectual en la convulsa Europa d’entreguerres. L’home sense atributs va esdevenir per a mi un llibre de capçalera. Em va permetre entendre per primera vegada que l’home es construeix com a tal des de la cultura, però que la cultura com a tal no es pot interpretar automàticament en un sentit estrictament melioratiu. La cultura només agafa sentit quan cadascú de nosaltres la converteix en un dipòsit de coneixements i de valors on elaborar la seva participació conscient i decidida en el projecte d’humanitat. Un home culte amb qualitats és aquell que s’implica en la realitat que li ha tocat viure.

Tu, estimat Arnau, ets un anti-Ulrich, ets un home amb atributs, però deixa’m que sigui més precís i digui amb qualitats. Ulrich va viure en una Europa de començaments del segle xx on el més que notable desplegament cultural que s’hi va produir va estar despullat de virtuts i qualitats humanístiques. Un ambient cultural amb veritats simples, partidàries i molt ideològiques. Veritats sense escrúpols. L’acadèmia culta havia trencat els sabers en múltiples disciplines. La cultura era el regne de les coses excel·lents, però deshumanitzades. La cultura era el regne de les coses supèrflues. La cultura es polititzava de manera partidària, enlloc de culturalitzar la política. L’economia s’allunyava dels valors humans i es posava al servei d’uns pocs. Les arts, les ciències i les humanitats no es conjugaven alhora.

Tu, estimat Arnau, ho has fet a l’inrevés. Has viscut la segona part del segle xx i aquests inicis del segle xxi. Has viscut un ambient cultural ple de foscors i de dificultats. Ple de vacuïtat. Has viscut en una societat on molts homes cultes han perdut el control del projecte humà. Tu no. Tu en canvi has construït una actitud, una acció, un jo creatiu, un ciutadà ple de qualitats, de compromís amb la societat, amb la humanitat, amb un món on tothom pugui viure amb dignitat.

Tu penses en la condició humana. Tu denuncies la cultura sense sentit. Tu denuncies l’individualisme. En un escrit recent al teu bloc dius: «la societat global s’ha instal·lat en un regne de taifes: cadascú fa el que li dóna la gana, li sembla o més convé al seu projecte vital».

Tu ets, doncs, el contrapunt de l’home sense qualitats del segle xx. Et veia i et veig com el prototip de l’home contemporani farcit de les qualitats que la contemporaneïtat precisa. Qualitats posades al servei de la cultura, de la catalanitat i de la condició humana.

Tu ens has proposat un home de pensament. Pensador de la cultura, de la condició humana, de la catalanitat. Home de pensament que desplegues en la idea del Jo Creatiu. Un Jo creatiu que reculls de Fichte i que exposes de manera brillant en el teu darrer i deliciós llibre Carta oberta als joves de Catalunya i a tots aquells que la vulguin llegir. Allà adjures de tota claudicació mental i reclames per a tothom «una participació creativa amb, i en, la terra on ha nascut, residit i treballat».[3]

Vida marcada per l’acció

Tu ens proposes també un home d’acció. L’home de pensament no viu fora del món. Viu en el món, compromès, lluitant, modificant les circumstàncies adverses. Proposes un Jo creatiu compromès amb l’acció. Proposes un jo rebel, un jo que construeix, un jo que estructura, un jo que pren decisions, un jo que sap que viure és actuar i que no para mai de fer-ho.

Tu ens proposes un home que viu actuant. Un home que actua davant del que no som. Un home que utilitza les possibilitats «immediates de què disposa».[4] Ho descrius de forma memorable: «viure és una vibrada composició sígnica, molt sovint amb molta càrrega simbòlica. Cada persona és un instrument que sona segons el seu vibrar davant del que es troba. Tanmateix, com en biologia, hi ha una mena de bauplane, d’estructura, de patterns, d’inputs, que condicionen prèviament les respostes, les actuacions. Hom és creador, però creador des del que hi ha».[5] O, dit també per tu mateix, «el ser (humà) es fa vivint, construint-lo des de, en i amb l’entorn».[6]

 

Tu has estat i ets un home d’acció. De manera discreta, però notòria. Sempre has estat present en gairebé tot allò que ha posat qualitat a la nostra vida cultural al llarg del darrer mig segle. Has estat constructor incansable. Has inventat coneixement i has qualificat valors. Has estat un productor cultural inabastable. Has fet de teòric i de pràctic, has fet de crític i de sociòleg.

Home de pensament i home d’acció. Dues cares de la mateixa moneda. Pensament i acció que s’han traduït en un compromís radical amb la modernitat, allunyat dels «regnes de taifes», lluitador incansable contra el relativisme, les ambigüitats o les temptacions postmodernes.

Home de pensament i home d’acció que no té inconvenient d’anar a la contra. Perquè sovint el Jo creatiu es fa a la contra. Com tu dius: «crear és jugar a la contra, jugar seriosament a la contra, a la contra d’allò que està establert, d’allò que resulta insuportable».[7]

Home de cultura

 Home de pensament i home d’acció. Amb la cultura com a fonament que organitza una vida amb sentit. Una cultura entesa com «un valor, acceptat o refusat, marginal a les fluctuacions de mercat, (que) no és residu de cap tipus d’especulació. (Que) No té preu, (que) és».[8]

La cultura és. És el fonament de la nostra condició humana. És allò que ens permet de construir-nos com a éssers humans. És com tu dius, d’una banda, «la formalització de l’acció humana davant la natura».[9] I és com tu afegeixes allò que explicita «els trets dinàmics de tota societat»[10]. «Les anomenades cultures o civilitzacions són el resultat de les pràctiques del fer, de l’acció empresa davant la realitat natural».[11] El teu pensament enllaça amb les idees de Hannah Arendt, que deia que som humans perquè actuem, però actuem des de la nostra pluralitat. No un a un, un amb tots.

Personalment sempre he pensat la cultura des d’una base tyloriana[12], però amb alguna cosa més. La cultura inclou tot allò que configura l’entramat social. Tot allò que ens permet entendre i desxifrar com s’ha construït la societat. La cultura s’expressa en tots els dominis de la vida. Però no és menys veritat que tothom, poc o molt, a través de les seves accions, dels seus pensaments i de les seves actituds, intervé en el món i el fa com és, de vegades explicable i sovint difícil d’explicar. La cultura és; en ella vivim; ella ens fa, però és en ella que nosaltres som i ens fem. Des de la cultura som, però en la cultura fem. Cadascú pot orientar la vida cultural en una direcció o una altra, beneficiant a molts o a pocs, fent societats més dinàmiques o menys, més conservadores o més avançades.

Tu, estimat Arnau, has relligat en el teu pensament i acció totes les dimensions del fet cultural: has construït un Jo creatiu al servei del progrés de tots, al servei d’una comunitat plural i al servei d’una identitat oberta.

Humanitat

 «Jo no sóc un artista, sóc només una persona que pensa la vida».[13] Un humanista. Pensar la vida. Tu, amic Arnau, això ho vas entendre fa molts anys. I és precisament la combinació de pensament i acció al servei d’un humanisme contemporani el que t’ha fet singular i universal alhora. La teva voluntat i capacitat de mirar de cara la condició humana, la teva pròpia i la dels altres. La teva habilitat per entendre i intentar construir una vida més digna per a cadascun dels habitants del planeta. El que t’ha diferenciat ha estat la teva capacitat per desplegar un Jo creatiu impregnat d’humanisme.

És pel mestratge de persones com tu que quan parlem de cultura podem dir que lluitem per tenir un país més culte; però lluitem també per desplegar una cultura amb sentit humà, una humanística al servei de la vida plena de tots els homes i totes les dones, de totes les generacions, les d’ara i les que estan per venir.

En un moment transcendental en la nostra història, aquest ha de ser el nostre objectiu: fer un país culte. I humanitzat. Fer un país on la cultura al servei de la gent marqui el camí de la política i de l’economia.

Aquest ha de ser el fonament de la nostra manera de fer. Tal com ho has fet tu.

Desplegar la catalanitat

 Vivim en un moment en què ens toca decidir. Ens toca prendre partit. Tu ens alertes en el teu últim llibre del perill de caure en l’existencialisme parasitari. I ens recordes a cadascun de nosaltres que «ser significa assumir les responsabilitats que de mica en mica van constituint la pròpia persona; viure és assumir el que succeeix al nostre entorn, sentir-se’n responsable o no en relació a la nostra capacitat i possibilitat d’acció i d’intervenció».[14]

Ara ens demanes que més que mai ens fem responsables del nostre país. Som el que acceptem ser, serem el que volem ser. Hem d’optar entre ser o no ser, assumir responsablement el nostre viure o deixar que els altres l’omplin segons creguin.[15]

Aquesta és la cruïlla en la qual es troba Catalunya. A Daniel Cohn-Bendit, que va criticar les nostres reivindicacions, li dius que «[els] nacionalistes no ens sentim separatistes sinó integrats des de la nostra pròpia qualificació en la globalització vers la que el món actual va orientant-se. I és clar que som europeus. Els nacionalistes no som segregacionistes sinó integradors en la llibertat i en l’especificitat de cadascú; el món som els altres i nosaltres, cadascú des de la seva vessant».[16]

El teu nacionalisme és ciutadà i democràtic, sorgit del poble i de la gent. «Ara fem camí tots sols i cercarem els nostres amics i relacions, que seran aquells que ho vulguin ser perquè així ho senten, no perquè tinguin amb nosaltres un lligam de domini i submissió, com venia succeint des del dissortat compromís de Casp.»[17] «Ara acabem de dir prou: No us necessitem; no sabem qui sou. Nosaltres només anem amb aquells que cerquen la nostra amistat, no amb aquells que només se’n serveixen.»[18]

El teu nacionalisme és creatiu i obert. No renunciarem a ser. No renunciarem a desplegar un Nosaltres creatiu fonamentat en la cultura, la catalanitat i el compromís amb la humanitat.

Actual

Les teves accions i els teus pensaments són més vius que mai, són totalment contemporanis.

Has esdevingut un far per a tots nosaltres i per a tot el país. Sóc conscient que no t’agrada que ho pensi. Ens marques el camí. Per a poder desplegar-nos com a éssers humans. Per atrevir-nos a imaginar un país que pagui la pena de ser viscut.

Viure és prendre decisions, ens dius.

Com et deia al principi, a diferència de l’Ulrich de Robert Musil ets l’home amb qualitats. Compromès amb la societat, amb la humanitat, amb un món digne per a tots. Ets prototip de l’home contemporani ple de les qualitats que la societat precisa. Qualitats al servei de la cultura, de la catalanitat i de la condició humana. Qualitats que han guiat el que has fet i el teu pensament.

Home amb qualitats que en el teu darrer llibre adverteixes als joves que cal assumir la responsabilitat de prendre decisions. «Cadascú de nosaltres ha de, pot, prendre les decisions que cregui (guiades per voluntats, sentiments o ideals), perquè en el fons el món i tot el que hi ha és el que nosaltres en fem i constantment elaborem.»[19]

Gràcies per la teva feina, per les teves accions i pels teus pensaments. Tant de bo que les teves qualitats es despleguin com les qualitats dominants en el nostre país futur.

T’ho dic en nom propi, per les coses que he après de tu, però també com a conseller de Cultura i en nom de tots aquells que creuen que en la cultura, i en la gent que com tu hi creu, hi ha el fonament del nostre país.

 


[1] Arnau Puig. Pensar la imatge, comissariada per Sílvia Muñoz d’Imbert.

[2]El títol original en alemany és Der Mann ohne Eigenschaften, que en sentit estricte s’hauria de traduir per «l’home sense qualitats», si bé en espanyol i català s’ha generalitzat la traducció L’home sense atributs.

[3] Arnau Puig, Carta oberta als joves de Catalunya i a tots aquells que la vulguin llegir, Editorial Comanegra, Barcelona, 2012 p. 25

[4] Ibídem, p. 28

[5] Ibídem, p. 41.

[6] Ibídem, p. 44.

[7] Arnau Puig, Escrits, Barcelona: Laertes, 1987, p. 9.

[8] Bloc Arnau Puig, 16 de juliol de 2012.

[9] Arnau Puig, Carta oberta als Jjoves de Catalunya, p. 32.

[10] Bloc, 16 de juliol de 2012

[11] Ibídem.

[12] En referència a l’antropòleg Edward Burnett Tylor (1832-1917)

[13] La Vanguardia, 13 de desembre de 2012.

[14] Arnau Puig, Op. Cit. p. 56

[15] Ibidem, p. 56

[16] Bloc Arnau Puig, 22 d’octubre de 2012

[17] Arnau Puig, op. cit, p. 9.

[18] Ibídem, p. 11.

[19] Ibídem, p. 57.