Per un sector més sòlid

(Publicat a la revista Entreacte, març de 2013)

Les arts escèniques constitueixen un dels oficis intel·lectuals més antics del món. Al llarg dels segles el teatre i, en temps propers, el cinema han ajudat la societat a entendre la seva realitat, a ser crítics, a tenir criteri propi. En definitiva, han actuat per a la gent com a intèrprets de la societat en la qual viu, de les claus que han fet avançar la història.

Per a Catalunya, les arts escèniques i el cinema han estat una carta de presentació magnífica. El país ha estat un focus irradiador de talent, no només a Espanya, també a Europa i, en casos notables, al món. Companyies, actors, directors i autors catalans han constituït un nucli de creativitat i d’innovació, un referent per a la professió. És un privilegi.

Sabem que els moments que vivim són especialment difícils. I sabem que el sector cultural és un dels que més està patint els efectes de la crisi, amb les dificultats econòmiques de la Generalitat i la migradesa dels pressupostos públics de les diferents administracions, agreujada per decisions del Govern espanyol com l’increment de l’IVA, la retirada sobtada de les aporta-cions als grans equipaments o la decisió de no impulsar la tan necessària llei de mecenatge.

Per fer front a aquesta situació ens caldrà molta perseverança, molt d’esforç i molta cooperació. Vaig dir al Parlament que “haurem de buscar diners sota les pedres”. Ara afegeixo: haurem de buscar bolos sota les pedres. El Departament de Cultura s’hi posarà al capdavant, i ho farem tots junts.

Estem obligats, més que mai, a repensar les maneres de fer polítiques culturals públiques. És hora de qüestionar allò que ens ve donat. I és hora de decidir, d’imaginar, d’inventar. Poques coses seran iguals després de la crisi que estem vivint.

Aquests propers anys vénen marcats per dues necessitats imperioses: trobar noves vies de finançament per a les polítiques culturals i, especialment, incentivar els consums culturals dels ciutadans de Catalunya, conscienciar-los que la cultura és un pilar fonamental de l’estat del benestar, aconseguir que el conjunt de professionals de la cultura tinguin prou feina.

És per això que crearem una nova àrea dedicada exclusivament a la recerca de nous públics, a incentivar els consums culturals. En els darrers anys he parlat insistentment de la necessitat d’internacionalització de la cultura catalana, d’anar a buscar el mercat internacional. Amb algunes excepcions, aquesta ha estat tradicionalment una clara assignatura pendent.

En els darrers dos anys, però, la situació ha canviat. Els consums culturals i les vendes d’entrades han patit una greu davallada, especialment des del setembre quan es va fer efectiu l’increment de l’IVA fins al 21%. En el cas dels teatres de fora de Barcelona, aquesta davallada s’ha sumat a la reducció de contractacions que ja s’estava produint en els darrers mesos.

Hem d’endegar iniciatives per corregir aquesta situació. Sense deixar de parar atenció al mercat internacional, cal tornar a analitzar el públic català, aconseguir que tothom, sigui d’on sigui, tingui al seu abast l’oportunitat de gaudir d’una vida cultural plena, d’una oferta teatral de qualitat, d’una oferta audiovisual amb prou diversitat.

Més enllà de la creació de l’àrea de nous públics, en les properes setmanes posarem en marxa el que anomenem Pla de mesures urgents. Una de les primeres accions serà la nova línia de suport adreçada exclusivament a la distribució i a l’explotació d’espectacles d’arts escèniques a Catalunya. La iniciativa es posarà en marxa un cop s’aprovin els pressupostos de la Generalitat i ha de servir per incrementar el nombre de bolos contractats fora de Barcelona.

Amb el mateix objectiu s’ha posat en marxa en el darrer semestre del 2012 el Programa.cat, que, com sabeu, regula els ajuts a les contractacions d’espectacles per part dels teatres municipals, amb la novetat que no es tracta d’una llista tancada d’espectacles entre els quals els programadors hagin d’escollir, com succeïa fins al juny del 2012. Els espectacles susceptibles de rebre ajut no estan limitats. Creiem que això contribueix a facilitar més bolos per al conjunt del sector. Les primeres xifres amb què comptem, del juny al desembre del 2012, així ho confirmen. El nombre de bolos, tot i que tímidament, ha pujat respecte del mateix període del 2011.

També en el sector audiovisual mantindrem línies de suport a la producció, potenciant les coproduccions i la difusió internacional. I es continuarà reforçant la marca Catalunya Cinema, com a plataforma d’impuls i promoció de l’audiovisual català tant per al públic català com per a l’internacional.

Deia abans que una de les necessitats imperioses que tenim és incentivar els consums culturals. L’altra és trobar noves vies de finançament per a la cultura catalana. La situació actual d’ofec financer de Catalunya és insostenible. Ho són el tall de les aportacions del Govern central, el dèficit fiscal, les dificultats econòmiques de molts ajuntaments…

Haurem d’explorar sense cap mena de reserves tots els mecanismes de finançament complementari al pressupost de la Generalitat. En aquest context s’emmarca la creació de la Fundació Catalunya Cultura, destinada a recollir millor el mecenatge de les empreses privades o la preparació de projectes amb els quals Catalunya pugui participar en el programa de la Unió Europea “Europa Creativa”, un programa en el qual la Unió invertirà 1.800 milions d’euros entre el 2014 i el 2020.

Ens esperen moments molt difícils, però apassionants. Treballant junts, estic convençut que serem capaços de posar les bases per a un sector cultural més sòlid.

Advertisements