Sónar: valentia per reinventar-se

(Publicat al diari El Periódico de Catalunya, 13 de juny de 2013)

Primavera de l’any 1992, aproximadament. Tres joves es presenten al meu despatx. Tenen la convicció que les músiques que estan fetes mitjançant les noves tecnologies tenen futur. Demanen suport per tirar endavant un festival de música electrònica. Parlen amb convicció, intel·ligència i entusiasme. Suficient perquè un seguidor dels Stones els faci cas.

L’instint professional em fa pensar que darrere de les seves idees hi ha un possible projecte d’èxit. Demanen suport econòmic. La meva resposta és una mica primmirada: el suport econòmic serà possible si la idea madura una mica. Els demano precisió en el nom, en el subtítol, en la missió, en el plantejament econòmic i en el model de gestió.

Al cap d’un període de dos o tres mesos el projecte ja és precís i potent. El festival serà el Sónar. Anirà de músiques avançades. El desenvoluparà una empresa privada que buscarà patrocinadors i també suport públic. La primera edició del Sónar resulta tot un èxit. Tot apunta que estem al davant d’un festival que reuneix unes enormes potencialitats.

Juny 2013. Vint anys més tard el Sónar s’ha consolidat com una de les principals manifestacions culturals del món. És molt més que un esdeveniment musical. Sobre l’esquelet musical s’ha construït una manifestació cultural pluridisciplinària, s’ha convertit en un esdeveniment que uneix els àmbits artístics més creatius, les mirades més innovadores, els suports tecnològics més actuals, la mobilitat més avançada i els nuclis de negoci més avantguardistes. Al davant de tot, les mateixes tres persones que l’any 1992.

Vint anys després la base de l’èxit continua sent la mateixa: una combinació imparable d’intel·ligència, entusiasme, convicció i capacitat de cooperació entre Enric Palau, Ricard Robles i Sergi Caballero.

Ara ja no necessiten suport econòmic de les administracions públiques. Necessiten complicitat. Són un actiu de la ciutat i del país. Aporten cultura, llocs de treball, economia i internacionalització. Són una referència cultural internacional. Són una plataforma que dóna oportunitats a milers de músics. Són un focus de referència estètica per a molts joves d’arreu del món.

Passades 20 edicions em continuo preguntant quina és la raó de l’èxit del Sónar. Segur que la primera raó és el factor humà: la intel·ligència dels tres directors. La segona raó és la seva empatia amb els corrents socials de fons. Han sabut comprendre els canvis socials que es produïen pel món. Tercera raó: han sabut interaccionar perfectament amb Barcelona. Quarta raó: es van internacionalitzar quant poca gent -fins i tot en el món empresaria- havia entès que aquest era el camí. I cinquena raó: han estat valents. Valentia emprenedora. No han tingut por a arriscar.

Cap a l’any 2000 vaig assegurar que el Sónar seria el festival del segle XXI. La tesi s’ha confirmat: la gent del Sónar ha entès com ningú que les noves formes de viure estan modificant el contracte entre la sensibilitat, la tecnologia i l’emprenedoria.

Advertisements