Inauguració del Congrés de l’Association of Language Testers in Europe (ALTE)

(Auditori del Palau de la Generalitat, 15 de novembre 2013)                        

Benvinguts al Palau de la Generalitat, seu del Govern de Catalunya.  Un palau molt antic, construït de manera dilatada entre principis del segle XV i mitjans del XVII. (Penseu que aquí ja es parlava català aleshores…)

Emyr Davis, director executiu de l’ALTE

Martin Nuttall, secretari d’ALTE

Tots els ponents d’aquest “Conference Day”

Esther Franquesa, directora general de Política Lingüística

Xavier Bosch, director general d’Immigració

Ciutadans que ens acompanyen interessats en la certificació lingüística 

La certificació i l’homologació de les llengües: en un món en moviment, sou una organització imprescindible. 

Reconeixem la importància de les associacions transnacionals per garantir el rigor i la qualitat de les llengües.

****

El tema d’avui, llengua i migracions, ens interessa especialment.

Som terra de migracions.

La gent ha entrat i ha sortit del nostre país fa anys.

Som terra de frontera entre cultures des de fa segles, entre el món cristià i  musulmà.

Aquí va nàixer una llengua romànica, derivada del llatí:  el català.

Importants onades migratòries: és impossible entendre Catalunya i el català sense entendre la història de les migracions que hem rebut.

Catalunya va rebre dues fortes onades migratòries durant el segle XX: als anys 20 i entre 1950 i 1975.

El país va passar de 3.200.000 habitants el 1950 a gairebé 5.700.000 el 1975, amb un augment de població del 75%.

Només en el període 1962-1965 van arribar-hi 415.482 persones (104.000 per any), procedents de la resta d’Espanya.

A finals del segle XX va començar una nova immigració massiva d’Amèrica Llatina, el Magrib, l’Àfrica subsahariana, el Pakistan i la Xina.

Entre 2002 i 2009, el contingent de població estrangera es va triplicar i va passar de ser un 5,87% dels habitants a ser-ne un 15,91%.

Avui dia som 7,5 milions de persones. 63,2% nascuts a Catalunya, 19,1% nascuts a la resta de l’Estat i 17,7% nascuts a l’estranger.

Cal tenir en compte que el 1970 érem el 62,8% nascuts aquí, el 36,7% a la resta de l’Estat i només un 0,7% nascuts a altres països.

Som terra d’integració. Ens hem integrat. No volíem dues societats dividides per la llengua o per procedència.

Hem sabut gestionar la pluralitat.

La llengua ha estat clau en aquest projecte democràtic: el català és una eina fonamental d’integració.

Gràcies a la Llei de la Normalització Lingüística del 1983,  hem seguit un model d’immersió a les nostres escoles.

A través del Consorci per a la Normalització Lingüística s’han anat formant les persones adultes en llengua catalana: tant les persones arribades de fora com els catalanoparlants que no havien estudiat mai la seva pròpia llengua per culpa de la prohibició franquista.

Integració vol dir igualtat d’oportunitats. Oportunitats que es fonamenten en una llengua. El coneixement del català fomenta:  

Una ciutadania activa.

Una societat cohesionada.

Hem fet això de manera transversal:

Amb plans d’acolliment lingüístic que no només consisteixen a oferir formació de català, sinó que també compten amb actuacions complementàries (coneixement de l’entorn).

Aprendre català, fer servir el català, és una manera de participar en la nostra societat, en la nostra democràcia. 

**** 

Ens hem integrat a través de diferents onades migratòries. Som un país democràtic i plural. I les migracions ens han definit.

Avui dia, el català és una “llengua de tots”. El fort corrent migratori no només no ha perjudicat el català, sinó que li ha donat embranzida aportant nous parlants i fent que es mantingui amb altes quotes de coneixement.

A Catalunya, el 80,9% dels nascuts a l’estranger entenen el català (gairebé 850.000 persones).

El 42% dels nascuts a l’estranger el saben parlar (gairebé 450.000 persones).

El 51% el sap llegir (poc més de 530.000 persones).

El 25,2% el sap escriure (gairebé 250.000 persones).

El 8,6% dels estrangers tenen el català com a llengua habitual principal o compartida amb altres llengües.

El català ha esdevingut la llengua de tots,  i per això s’ha mantingut i s’ha engrandit malgrat prohibicions i agressions històriques.

És una llengua parlada per 10 milions de persones: a Catalunya, al País Valencià, a les Illes Balears, a l’Aragó, al sud de França…

És la novena llengua més parlada d’Europa.

Una llengua amb 1000 anys d’història i un present ben viu.

Una llengua amb una força interna que té la sort de ser de tots (una llengua de la cultura, del poble, de la ciència i de l’acadèmia) i que pot superar les dificultats polítiques (la falta d’un Estat amic que li faci costat).

Amb força externa: és una llengua totalment normalitzada a Catalunya i amb ambició i amplitud universals.

Fora del domini lingüístic, s’ensenya a 160 universitats de 30 països d’arreu del món.

Anualment és tradueixen més de 100 obres de literatura catalana (des del 2007).

El català és llengua de tots, i precisament per això pot conviure en harmonia amb el castellà i amb moltes altres llengües.

Les altres llengües europees, molt especialment l’anglès.

Les moltes llengües de les migracions que hem acollit.

Som una societat multilingüe i multicultural amb una llengua vehicular, el català. La llengua que ens congrega com a ciutadans d’aquest país.

Per a nosaltres, aquesta trobada és una oportunitat d’aprendre coses de tots vosaltres. Per entendre com altres països europeus estan afrontant i gestionant el repte de la immigració en termes lingüístics.

Hem compartit la nostra història, ara volem sentir les vostres.

Gràcies a tots i espero que tingueu un bon congrés.

Advertisements