El valor d’una societat culta

El Consell Social de la Cultura aglutina diferents col·lectius per debatre i impulsar els plans culturals

El Govern ha creat el Consell Social de la Cultura. El componem representants d’institucions socials, d’organitzacions empresarials i sindicals, organismes socials de promoció dels joves, de la gent gran, etcètera. No és un organisme de representació del sector cultural, és un organisme on s’apleguen les entitats dels diferents sectors socials per participar en un fòrum de debat sobre cultura, destinat a traspassar-ne els llindars tradicionals, i apropar-la el màxim possible a la resta de la societat.

Molts pensem que sense cultura desapareixerien els valors i els coneixements que ens permeten construir-nos una vida conscient i lliure. Sabem que malauradament molta gent creu que la cultura només és entreteniment. Però també som molts els que no sabem imaginar els processos socials sense la influència humanitzant de la cultura. Quan parlem del valor de la cultura ens referim a allò que li és intrínsec, que és conformar els nostres coneixements, els nostres valors, il·luminar la vida interior, enriquir el món emocional, cohesionar les nostres individualitats. Per això donem valor a la cultura. No en va assegurem que som nació perquè la cultura ens ha donat el fil que ha permès teixir la nostra identitat social i la nostra continuïtat. Som una nació justament perquè la cultura ha sostingut la nostra singularitat política i ha fet de dic a totes les voluntats harmonitzadores que ha patit.

A molts se’ns fa difícil imaginar la vida individual i social sense les idees, els coneixements i els valors dipositats a les nostres ments, o per delegació, a les biblioteques, en el patrimoni conservat generació rere generació, en els nostres centres d’investigació. Se’ns fa difícil imaginar la vida sense contrastar-nos amb les idees i sensibilitats dels autors literaris i teatrals, dels directors de cinema, dels artistes exposats a les galeries, sense la reflexió social i estètica que hi ha darrere de cada obra.

La cultura s’expressi com a art, humanitats, o ciència, és essencialment l’expressió dels nostres afanys per entendre el passat, per construir el present i, també, per encarar els nostres reptes i anhels de futur. És amb la cultura que cadascú de nosaltres ens convertim en lectors, espectadors, ciutadans curiosos i crítics, i esdevenim protagonistes del nostre present, capaços de saber d’on venim i on volem anar. Sense cultura, com diria el sociòleg Max Weber: «L’home no hauria aconseguit allò que ha estat possible, justament perquè ha intentat aconseguir allò que semblava impossible». Les entitats convocades a formar part d’aquest Consell Social de la Cultura, en representació dels sectors no intrínsecament culturals de la societat, s’han compromès a aprofundir en els beneficis d’una relació més fecunda entre la cultura i els altres àmbits de la vida social. Des de la cultura els hem demanat que ens ajudin a socialitzar la idea que aquest és un recurs nacional estratègic i que és bo que els seus efectes arribin a tothom i tinguin la consideració necessària en les polítiques públiques.

Sabem que la solidesa de la cultura aporta molts beneficis al conjunt de la societat. És cert que no podem demostrar que la participació cultural ajudi a reduir, per exemple, el nombre de reincidents en determinats tipus de delicte, però sí que sabem que quan a un barri del país -roblemàtic o no- l’equipem amb una bona biblioteca, estem construint el primer espai d’integració social per a molta gent. Sabem de la importància social dels programes d’aprenentatge de llengua per als nouvinguts, d’un programa de lletres a les aules i a les presons, o de pallassos als hospitals infantils. Sabem del valor del programa de recuperació del Romànic de Boí per al desenvolupament del territori i l’enfortiment turístic de la vall. Coneixem la importància que té la recuperació del vell monestir d’Escaladei per a la comarca del Priorat.

El consell és un instrument nou, per al Govern molt important. Ens pot ajudar a superar determinats discursos tradicionals on l’àmbit dels professionals de la cultura es miren exclusivament a ells mateixos i la societat es mira la cultura com a sinònim de gresca i entreteniment. Tots volem una societat conscient, lliure i responsable. I aquesta societat culta només serà possible en el marc d’una col·lectivitat que situï la cultura, l’intercanvi de reflexions i coneixements, al centre de la seva vida pública. És així en totes aquelles societats capaces de fer-se responsables del seu futur. La cultura no pot ser una responsabilitat només de la gent de la cultura, sinó del conjunt de la societat. Aquest és l’objectiu del Consell Social de la Cultura constituït el 3 de març passat.

Article publicat a El Periódico de Catalunya, 11 de març del 2015.

Advertisements